Trobar un antic vaixell enfonsat al mar (tècnicament, derelicte) continua causant expectació i, sent font de tota mena de conflictes diplomàtics. Amb aquest llibre, sabreu quan van aparèixer i com es van excavar tretze jaciments catalans sota l’aigua: des del poblat neolític de La Draga, a l’estany de Banyoles fins al Ciudad de Barcelona, abatut durant la Guerra Civil.
El valor de les memòries de la comtessa de Rémusat, a més de la seva capacitat d’observació, radica en la privilegiada posició des d’on va viure fets excepcionals: filla d’un noble guillotinat, es va convertir en confident de l’emperadriu Josefina i en persona de confiança del totpoderós Tayllerand
Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983), considerat amb justícia el pare de la paleontologia catalana, és un d’aquells personatges genials que ha donat el país però que no ha merescut l’atenció que es mereixia. Ho demostra que la primera biografia que se’n fa l’hagi escrit el seu fill, en un volum que també cataloga exhaustivament la seva extensa obra científica.
L’il·lustrador Lluís Juste de Nin, amb un traç inseparable dels anys de la Transició i dels articles de Vázquez Montalbán, pren la vida d’un dels seus referents polítics per al seu nou àlbum il·lustrat: Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”, la tercera biografia que dibuixa després de les de Garbo i Andreu Nin -cosí del seu avi. Hi recrea l’ambient de cafès i tavernes on va forjar el seu lideratge sindical.
No és cap secret que els viatgers han estat, des de sempre, els qui han explicat el món, tant en èpoques en què emprendre un viatge era una aventura èpica o privilegiada, fins avui en què la globalització ha fet del viatge la parella de ball del turisme. La distinció entre un concepte i l’altre ocupa la primera part d’aquest excel·lent assaig de la periodista colombiana Juliana González-Rivera, que dedica el gruix del llibre a analitzar com s’ha explicat el viatge al llarg de la història, des d’Homer i Heròdot a Kapuscinski o Saint-Exupéry, i com aquests relats de mons ignots i experiències inimaginables han influït a forjar i transformar la cultura i l’imaginari d’Occident.