Si Jan van Eyck és considerat el gran pintor de l’escola flamenca del segle XV, és perquè els treballs més significatius del seu coetani, Rogier van der Weyden, van ser destruïts a finals del segle XVII. A més, Van der Weyden no signava les seves obres i això va provocar que la seva figura quedés enfosquida. Si no fos per tot plegat, tant l’un com l’altre compartirien el títol de gran mestre flamenc. Van der Weyd
Rogier van der Weyden: 'Retaule de Santa Columba' (1455)
Aquest tríptic representa tres episodis successius: l’anunciació, el naixement amb la visita dels reis i la presentació de l’infant al temple. Els pintors posteriors el van prendre com a model d’aquestes escenes bíbliques
