Proletaris digitals

El 1950, el matemàtic anglès Alan Turing es va plantejar si les màquines podien pensar, quan encara no existia una tecnologia capaç d'emular el cervell humà. Avui dia vivim envoltats d'intel·ligència artificial i d'algoritmes capaços d'aprendre

La màquina universal d'Alan Turing havia de poder imitar els processos mentals dels humans funcionant amb algoritmes
La màquina universal d'Alan Turing havia de poder imitar els processos mentals dels humans funcionant amb algoritmes Getty Images
Autor
Caterina Úbeda
El 1942, l’escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov va introduir les Lleis de la Robòtica, els manaments amb què els humans controlarien els autòmats. El primer deia així: “Un robot mai no podrà causar dany a un ésser humà o, per inacció seva, deixar que prengui mal”. Asimov assentava les regles de la intel·ligència artificial (IA) sense ser conscient que prendria dos girs inesperats. En primer lloc, tindria efectes negatius en uns humans que fins llavors només s’havien sen