Fa uns mesos, vaig llegir un tuit interessant d’un crític literari que ironitzava sobre la quantitat de literatura que ha generat el camp de concentració d’Auschwitz. Ho singularitzava en aquest perquè tal vegada, pels motius que siguin, és el més conegut, el més icònic. El bibliotecari, la violinista, la farmacèutica, el botiguer, el vigilant, el refugiat, la infermera...
La tirallonga és llarga i admet suspicàcies per la forma d’esprémer la llimona. No hauria d’admetre, però, frivolitats en forma de revisionisme històric i altres distorsions interessades de la història. El camp semàntic de la Segona Guerra Mundial és gran i més els camps d’extermini nazis.
El film que ens ocupa s’aboca a relatar una nova història de supervivència, de desafiament de tan putrefacta indecència humana. La història de dos eslovacs fugitius d’Auschwitz que no es conformen amb l’atreviment de marxar de l’horror, sinó que volen pregonar i testimoniar per a la posteritat la seva terrible vivència.
Un emotiu i contingut homenatge
Peter Bebjak orquestra una narració sòlida, un treball consistent de recreació històrica, i aconsegueix interpretacions fabuloses. Retrata atrocitats i, el més rellevant, homenatja les víctimes amb emoció i contenció. Oficia amb crits i silencis, amb serenitat.
Agradarà a...
partidaris de descobrir com més històries humanes de la Segona Guerra Mundial millor.
Aquest article es va publicar en el número 230 del Sàpiens (maig 2021)
