'La comuna de París'

Els 150 anys de la Comuna de París han propiciat actes que, com sol ser habitual, van acompanyats de novetats editorials o de reedicions d’obres clàssiques. A casa nostra, la glòria se l’emporta l’acurada edició que ha fet Capitán Swing, amb una coberta atractiva de Miguel Brieva i traducció de Blanca Gago, de la mítica Historia de la Comuna de París de 1871, de Prosper-Olivier Lissagaray. Original del 1876, traduïda a l’anglès per Eleanor Marx el 1886 i, com explica ella mateixa a la introducció, revisada pel seu pare, Karl Marx.

L’obra de Lissagaray, periodista i activista comunard, té la gràcia de ser una crònica contemporània completa, de prop de 650 pàgines, a partir de testimonis de primera mà. No obstant això, l’aproximació més interessant a la fita històrica l’aporta el més desconegut professor de la Universitat de Saragossa Roberto Ceamanos, de qui Catarata n’ha editat en format de butxaca el documentadíssim estudi del 2014 La Comuna de París.

Des del punt de vista actual

Si a la perspectiva que dona el pas del temps i la mirada forana s’hi suma el treball rigorós i la ploma divulgativa d’un bon historiador, l’èxit està garantit. I això és el que passa amb La Comuna de París de Ceamanos, que en té prou amb dues-centes pàgines i tres capítols ben estructurats per posar-nos al dia de què va significar l’episodi històric del qual van sorgir cançons o himnes tan populars com El temps de les cireres i La Internacional.

Malgrat que el relat dels fets que fa aquest historiador no pot ser tan exhaustiu com el del periodista francès, el capítol inicial de contextualització sobre com i per què es va arribar a les barricades del 1871 el supera i és molt aclaridor. I, conclusions incloses, el capítol final, de mirada històrica i de repàs a la construcció i els usos de la memòria de la Comuna de París durant un segle i mig, és especialment estimulant i recull molt bé diferents debats historiogràfics sense fer-se en cap moment feixuc.

No perdem l’oportunitat, doncs, de passar per Saragossa si, a banda de revisitar el París del 1871, volem comprendre aquest fet històric.