Jakarta, alquímia, guerra, revolució africana i l'ocupació de Catalunya

'El método Yakarta'
Vincent Bevins
Capitán Swing
'El método Yakarta'

Batejat amb el nom de Mètode Yakarta, el 1965, el govern dels Estats Units va ajudar l’exèrcit indonesi a matar aproximadament un milió de civils innocents. L’objectiu era eliminar el partit comunista més gran fora de la Xina i de la Unió Soviètica. Aquesta acció va inspirar programes de terror similars a països llunyans com el Brasil i Xile. Vincent Bevins destapa aquestes operacions silenciades durant anys per la CIA.

'L'alquímia de la vida'
Coia Valls
Columna
'L'alquímia de la vida'

Al segle XV, alguns homes, sota el perill que se’ls considerés bruixots, buscaven noves fórmules de guarir el cos i l’ànima. En aquesta novel·la, Coia Valls desvela els secrets de la triaca, un preparat que integrava elements del món animal, mineral i vegetal capaç de curar qualsevol malaltia i que es va receptar tant a reis com a plebeus des del segle II i fins al XX.

'La guerra en casa'
Luca Rastello
Ariel
1507 1

Aquest llibre neix de l’experiència de Luca Rastello com a reporter i cooperant a la guerra dels Balcans. El periodista va aconseguir que més de 500 refugiats d’aquell conflicte trobessin casa a Itàlia. Aquest no és tant un llibre d’història com d’històries, com ara la d’en Darko, un franctirador consumidor d’heroïna, o la de l’Izmet, un noi detingut per la policia croata i torturat en un camp de concentració pel fet de ser musulmà.

'Figures de la revolució africana'
Saïd Bouamama
Tigre de papel
'Figures de la revolució africana'

Jomo Kenyatta, Aimé Césaire, Ruben Um Nyobè, Frantz Fanon, Patrice Lumumba, Kwame Nkrumah… La història africana sovint ha estat ignorada i molts d’aquests noms avui ens són desconeguts o han estat reduïts a icones. En un moment en què l’alliberament africà suscita un interès creixent entre les noves generacions, Bouamama recupera aquests pensadors i explica les seves trajectòries.

'L'ocupació de Catalunya'
Oriol Dueñas Iturbe
Rosa dels Vents
'L'ocupació de Catalunya'

El dijous 26 de gener del 1939, Barcelona es va alçar amb un cel clar. Feia fred, però lluïa un sol esplèndid. La gent es despertava en silenci, conscient que a partir d’aquell dia tot canviaria. Els sentiments dels barcelonins eren contradictoris: alleujament pel final de la guerra, tristesa i por.

L’historiador Oriol Dueñas participa en la col·lecció Dies que han fet història analitzant aquesta jornada crucial per a la capital catalana i el país, ja que la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes també va ser la derrota definitiva de Catalunya.

Dueñas explica amb detall aquesta jornada, però també els dies previs: la repressió a les primeres zones ocupades, la batalla de l’Ebre, l’ofensiva franquista sobre Catalunya i l’evacuació. I tampoc no s’oblida de les seves conseqüències, perquè l’entrada de les forces d’ocupació per la Diagonal va ser el final del conflicte, però també l’inici de la gana, la por i la repressió, en definitiva, de la postguerra.