Albert Velasco demostra en aquest llibre que el patrimoni artístic, a més de bell i interessant, pot esdevenir una gran aventura. L’historiador de l’art i professor de la UdL relata, en primera persona, els millors episodis que ha viscut treballant. Experiències que transcorren en cases de subhastes, en esglésies recòndites i, fins i tot, a través de les xarxes socials.
Els relats van des la troballa d’una ampolleta de vidre persa o d’una arqueta per guardar una sandàlia de la Mare de Déu fins a l’enfrontament amb la policia en un museu i la declaració en un judici, passant per la lectura del testament de la filla d’un rei o la descoberta d’una falsificació sorprenent.
Un llibre que també descriu la sensació de l’expert quan trepitja alguns dels espais més emblemàtics en el terreny històric i artístic de Catalunya, com el monestir de Bellpuig de les Avellanes o el Palau Moja, on l’esperit de mossèn Cinto Verdaguer encara sembla passejar-se per les estances.
Després de Viena, Barcelona va ser la segona gran ciutat europea que va caure en mans del feixisme. El 26 de gener del 1939, les tropes franquistes van entrar a la capital catalana. Francesc Vilanova recull en aquest volum evidències documentals i gràfiques inèdites d’aquest moment de la història.
La història d’amor de la Cushla i en Michael no tindria res d’especial si no fos que ella és catòlica i ell un advocat protestant progressista. La part més interessant d’aquesta novel·la de Louise Kennedy és el context: anys setanta i Belfast, una ciutat on els ciutadans viuen entre cotxes bombes, artefactes incendiaris i vehicles blindats, ofegats per la por, la violència i el silenci.
L’historiador Fermí Rubiralta ens presenta una obra sobre la vida de Daniel Cardona, que va ser, juntament amb Francesc Macià, el dirigent més rellevant en l’etapa inicial del moviment independentista català. Cardona va impulsar o participar en organitzacions com Estat Català i també va participar a organitzacions com Estat Català, Bandera Negra, Nosaltres Sols! i el Front Nacional de Catalunya.
El 10 de juliol del 1941, al poble polonès de Jedwabne, una multitud va humiliar i assassinar els veïns jueus. Què va provocar que després de tres-cents anys de convivència un poble esclatés furiós contra els seus veïns? David Serrano analitza aquests fets per entendre’n els motius. Per fer-ho ha consultat milers de documents i ha seguit la pista dels actors principals d’aquesta història.