Després d’Infografías de la Antigua Roma, el dissenyador de dades Nicolas Guillerat, acompanyat de l’historiador Thibault Montbazet, sorprèn al lector publicant una literalment llarga -fa més de 3 metres- i detallada cronografia de la Segona Guerra Mundial. Una infografia realitzada a partir de més de sis-centes dades que van del 1935 al 1948.
L’any 1994, l’últim règim del món explícitament segregacionista es va esfondrar. Cinc dècades després, Sud-àfrica continua estant dividida i és incapaç de superar la disfunció social heretada i que condemna els seus ciutadans a la desigualtat. Fairbanks presenta un retrat íntim de la fractura racial en aquell país i es pregunta: com poden deixar anar el passat, com a individus i com a país?
El bibliobús va ser una biblioteca ambulant creada per portar llibres als combatents republicans que estaven al front i als ferits que es recuperaven als hospitals de la rereguarda. Aquesta és la història d’Aurora Díaz- Plaja, una jove auxiliar de la biblioteca popular de Canet de Mar, que ho va deixar tot per emprendre aquesta aventura, però també un homenatge a totes les seves companyes.
El 1864, Maximilià, arxiduc d’Habsburg, va reclamar el tron de Mèxic amb el suport de Napoleó III. El seu regnat representa l’enfrontament entre l’Amèrica republicana i l’Europa monàrquica i entre la França napoleònica i la doctrina Monroe dels Estats Units, resumida amb el lema Amèrica pels americans. El Segon Imperi de Mèxic, però, va ser un experiment que va durar poc, perquè Maximilià va ser afusellat el 1867.
El 1906, el pintor Pablo Picasso, que aleshores ja començava a ser conegut en els cercles parisencs, va arribar a Gósol, un poble de l’Alt Berguedà, envoltat de muntanyes i, a inicis del segle XX, habitat per “gent rústica però genuïna”, segons Iñaki Rubio, autor del llibre. En aquest indret, a diferència d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), on havia anat per recuperar la salut, el malagueny volia superar la crisi creativa que el tenia bloquejat. I ho va aconseguir.
Rubio explica en aquestes pàgines l’estada de l’artista a Gósol i presenta la crònica d’una transformació personal i d’una revelació artística, ja que va arribar “a les nostres muntanyes sent un pintor vuitcentista i en va marxar amb el germen de la modernitat”. Va ser en aquest poble on va concebre Les demoiselles d’Avignon, un dels seus quadres més famosos. De fet, se sentia tan còmode en aquest ambient, que va començar a signar com a Pau de Gósol
